Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

14 de març de 2014

...per sempre lloques

Ja no som les mateixes.
Els nostres grans acaben aquest any. Mantenim el contacte però la intensitat no és la mateixa, perquè ens hem fet grans. Ells i nosaltres.
En aquests últims anys ens han passat moltes coses, una de les que ens han afectat més ha estat el canvi d’ubicació de l’escola. Ja no anem a Can Marchal, ja no ens veiem tant com abans.
Ens trobem a faltar, oi tant! però sempre cau algun sopar que ens fa recordar la pinya que érem i els tips de riure que ens hem arribat a fer.
I aquest bloc s’ha quedat en standby, no sé ben bé perquè... potser perquè l’empenta amb la que el vam començar ja no la tenim. I he cregut que havia de fer el mateix que vaig fer amb el rainbow a principi de curs, fer una entrada de passi-ho-bé i fins l'any que vé, una hora dels adéus, que mai no és un adéu per sempre...
Emocionada pel que vam tenir i encara tenim, encara que sigui dins dels nostres cors. Sabent que per molts anys que passin, aquell grup de mares de l'Angeleta Ferrer diran amb orgull que són unes lloques.
Contenta de saber que no només puc compartir amb vosaltres les bones estones, sino també les dolentes.
Una abraçada i fins sempre.

27 de juny de 2013

5 de juny de 2013

sacasme? millor no...

El sarcasmo: un arma peligrosa

Dos de las armas más eficaces para destruir la comunicación de la familia son la ironía y la insolencia. Ambas son primas hermanas y conviven disfrazadas de mil formas en nuestra casa.

Creemos que son mejores que los gritos o las amenazas, que los insultos o la burla pero no nos damos cuenta que el sarcasmo hiere profundamente la autoestima de los niños (y de los padres), crea distancia entre ambos y distorsiona totalmente el mensaje que se quiere trasmitir.

Cuando le hablas con sarcasmo:
  •     Le enseñas un modo irrespetuoso de hablar y relacionarse con los demás.
  •     Le faltas al respeto.
  •     Le dices implícitamente que no es suficientemente valioso para ti.
  •     Le separas emocionalmente de ti.
  •     Te colocas ante él en una relación de superioridad alienante.
  •     Le provocas el deseo de llevarte la contraria y desafiarte.
  •     Lastimas fatalmente su autoestima.
Nos quejamos de que nuestros hijos son insolentes y arrogantes pero ¡cuántas veces hemos caído nosotros en el mismo defecto, siendo adultos y modelos a imitar!

Padres irónicos, familia incomunicada


Puedes enviar el mismo mensaje a tu hijo sin utilizar la ironía. Incluso estando enfadado, puedes describir tus sentimientos sin necesidad de ser irrespetuoso y caustico. Solo necesitas entrenamiento.

15 de maig de 2013

lloca de patchwork

a l'aparador de Fild'or :-)
una gallineta lloca

5 de maig de 2013

feliç dia de la mare, lloques

aquí us deixo un regal: el decàleg per a sobreviure a la maternitat, que ens proposa la madre imperfecta de mi vida con hijos.

Per imprimir i penjar a la nevera, directament!!!

1- Mata a la superwoman que no hay en ti (ni en nadie). Lo ha dicho lo más parecido a una de ellas, Sheryl Sandberg, directora de operaciones de Facebook y una de las ejecutivas más influyentes del mundo: “Nadie consigue hacer todo bien, es imposible”.

2- Flagélate lo estrictamente necesario. Si descubres que has dado a tus hijos albóndigas con carne equina no es el fin del mundo, quizás así te salgan campeones de hípica, vete tú a saber.

3- Relativiza y prioriza, no es lo mismo que no haber tenido un disfraz a tiempo, o una tarta de cumpleaños (porque a lo que hemos llegado, como decía Sarah Jessica Parker en Tentación en Manhattan, “antes nos tocaba fingir los orgasmos y ahora las tartas”) que haber retrasado un par de años una dosis de vacunas (y ahora que lo digo, voy a revisar el calendario de vacunación que no las tengo todas conmigo…)

4- Destierra la culpa de tu vocabulario, de tu pensamiento, de tu vida… gestiona tu culpa con mesura.

5- Haz terapia de grupo. Comparte con otras madres, en el parque, frente a un café o un par de cervezas o de gintonics. Te consolaré darte cuenta de que tus problemas son los de muchas.

6- Disfrútalo. Ya que es para toda la vida, pasátelo bien con tus hijos, aprovecha los buenos momentos (que los hay y muchos) y eso te dará fuerzas para soportar los malos (que ídem).

7- Escucha lo que te dicen. Lo de la voz de la experiencia es cierto, y más sabe el diablo por viejo… Pero al mismo tiempo, no escuches lo que te dicen, déjate llevar por tu instinto. Lo que es bueno para otras personas, otros hogares, puede que no encaje en el tuyo ni en tu estilo de vida.

8- Acuerdate de quién eres, o de quién eras. Una cosa es que hayas ‘nacido’ como madre el mismo día que tu hijo y otra bien distinta que olvides quién eras tú antes de serlo. Recuerda que sigues siendo amiga, hija, pareja, investigadora, corredora de maratón, o fan de la costura, pero sigues siendo tú.

9- Reinvidica la imperfección. No se puede tener todo perfecto. Es más, no es saludable ni siquiera intentarlo. Así que no finjas.

10- Y recuerda que la mejor madre es la madre feliz. Lo ha dicho una gran sabia de la materia, la filósofa francesa, Elizabeth Badinter.

30 d’abril de 2013

crisi dels 40??

veus Sandra, un problema menys!!
Per molt anys!!

1 de febrer de 2013

per mooolts anys!!!

cada any que passa millores wapa!!!
PER MOLTS ANYS CARME!!!

30 de gener de 2013

Tenim l'U i volem el 2, ens ajudes?

Benvolguts amics,

Volem gravar el segon disc de GOSPELSONS, ENS AJUDES?

Si vols, et pots convertir en un "MICRO-MECENES" de GOSPELSONS i participar d'aquest projecte.

A través de la plataforma VERKAMI, per qualsevol aportació econòmica que facis, obtindràs una recompensa. Tu tries amb quina quantitat vols col·laborar.

A partir 5 euros et pots convertir en mecenes del nostre projecte, ja sigui rebent el nostre nou disc en format digital, amb el teu nom als crèdits del disc, entrades pel nostre concert, o fins i tot cantant amb nosaltres en el proper concert al Teatre Monumental de Mataró el dia 8 de març!!! Hi ha moltes opcions, per a què tothom pugui aportar el seu granet de sorra.

El procediment per col·laborar és MOLT FÀCIL i, sobretot, MOLT SEGUR.

Les aportacions i tota la informació la trobareu en aquest enllaç:

MOLTES GRÀCIES PER LA TEVA ATENCIÓ I LA TEVA AJUDA!!!!!!

Si vols fer-nos qualsevol consulta no ho dubtis, escriu-nos.
Si ho creus convenient fes arribar aquesta informació a qui creguis que li pugui interessar.

20 de desembre de 2012

la mare que els va parir... o sigui tu!!!

visiteu el blog de la sarai llamas... 
todo eso ha merecido la pena!!!

lloquessss!!! bon nadal i feliç 2013!!!

17 de desembre de 2012

de resaka i per molts anys!!!

Nenes totes, què dir si ja ho hem dit tot, quin vespre-nit tan bo que vam passar juntes

de l'helena no hi ha paraules per l'acolliment
els regals i els escrits una delícia
el menjar insuperable
i la beguda... quina beguda?? ips!

gràcies per ser les meves lloques, petons a totes, incloses les absents que lamentaran per la resta dels seus dies no haver vingut (jajjaja, si això ho repetim en un plis plas...)

i sobretot sobretot... recordeu que avui es l'aniversari de....
LA LLOCA eva PUUUUUIGGGGG

29 de novembre de 2012

Gran Sopar de Nadal Lloques 2012

Aquest any la lloca Helena ens acull a casa seva!!
Apa com riurem...
Ja esteu pensant en xocolata?¿?
i en els rodolins??¿
ja queda menys pel dia 15!!

20 de novembre de 2012

are you ready??

15 de desembre
Proper sopar de Nadal lloques style
amic invisible i tal i tal
esteu preparades??


5 de novembre de 2012

Lanitas de Luz

imatge treta d'inspiramundo.com
Lanitas de Luz es una organització argentina que teixeix i recopila gorrets per a nens i nenes que han perdut el cabell a causa del càncer i els tractaments de quimioteràpia. 

Tal i com s'explica en aquest article, hi ha persones que es creuen a les nostres vides i sense saber com, ens la canvien per complet.

Aprofitant que la nostra incansable Monika se'n va cap allà a finals de mes... Us animeu a teixir un gorret (millor si pot ser de cotó, ja que allà és estiu ara, però si no és igual) i a portar-lo a la propera quedada d'Iluro Craft que tindrà lloc el proper diumenge 18 de novembre?? O me'l feu arribar a mi o a ella...

Fer un gorret porta molt poca feina i poc fil... ens ajudeu??

30 d’octubre de 2012

patchwork

heu vist quines gallinetes tan mones... jijij es un camí de taula gallinil...

22 d’octubre de 2012

al clap

una bona estona vam haver d'esperar perque vam arribar gairebé les primeres...
ja no tenim edat per anar de picos pardos :-O

esperant el nostre torn... una mica nervis...

Born in the USA

el coro de lloques

Born in the USA yeah!!

les lloques amb el BOSS

més lloques amb el BOSS

Totes les lloques amb el Boss!!!

mireu si som lloques que la virgi anava amb la plata de la coca...